El pla B de l’Ajuntament tranquilitza i contenta als atletes.  Però … pareix un «dejà vu».  Estam abocats a esperar i confiar amb la promesa política.

Dijous a la tarda,  a les dependències de l’Ajuntament es va produir el tan esperat contacte oficial entre  Ajuntament i representants del Club Atletisme Joan Capó i el Club Triatló Portocolom.

La reunió es va iniciar amb el compromís de deixar al carrer qualsevol tipus de reprobació i reconeixent  que hi hagut errades per ambdues parts.

L’Ajuntament va admetre que la canalització de la informació (sobre tot de cara als esports afectats) no va ser la correcta.  L’envergadura del projecte els obligava a aquest silenci.  El que no varen poder controlar foren les filtracions.  Possiblement aquestes sortiren de  l’interior del propi Ajuntament (si va ser o no intencionada,  ja són herbes d’altre costat)

Per part del Club d’Atletisme Joan Capó, es reconeix que es va actuar moguts pel dolor  i per sentir-se, una vegada més,  ferits i incompresos.

Abans de plasmar quines són les conclusions i compromisos que es debateren, volem deixar clar per enèssima vegada una sèrie de coses.

El debat que s’ha traslladat a la massa social «Hospital versus Pista» és del tot equivocat.  Volem que vengui l´hospital al nostre terme municipal,  simplement reclamam que si aquest va sobre un terreny on hi anava projectat la pista se’ns proporcioni un espai digne on poder entrenar.  Ni pretensions majestuoses ni res que s’hi sembli.

El nostre esport no només és córrer.  L’atletisme en el seu conjunt té moltes especialitats:  llançaments, bots, velocitat, fons, tanques, relleus i marxa atlètica.  No es tracta de córrer pel carrer i prou.

Què hem de fer si és l’esport que ens agrada!

Haguéssim pogut triar altre estil de vida,  però és tan respectable aquest com qualsevol altre.  RESPECTE.

L’atletisme és competició i,  és llarga, molt llarga la llista de Campions de Balears i d’Espanya que aquest esport ha donat al municipi de Felantix.

A Felanitx molts esports tenen la seves instal·lacions,  des de pavellons coberts, pistes de tennis, piscines cobertes i climatitzades, pistes de pàdel, camps de futbol amb gespa i fins i tot circuits de motocross i autocross.

Pareix surrealista però l’únic esport que ha donat un esportista olímpic felanitxer és l’atletisme.

L’esport en sí es noblesa i cada un reclama i lluita pel seu racó, però mai en detriment d’altres esports ni d’altra gent.   Sempre ha existit comprensió i recolzament entre els propis esportistes.

El que aquest club al llarg dels anys ha patit no és fàcil d’entendre i menys per aquells esports que, acabats d’arribar,  disposen d’instal·lacions impecables i subvencions per desenvolupar competicions internacionals.

Una vegada feta aquesta exposició la reunió va tenir un caire bastant dialogant i comprensiu per totes les parts, on entenem que aquest equip de govern vol donar i donarà una sortida a aquesta situació.

Si finalment l’hospital arriba a bon port,  no serà qüestió de dos dies,  hi ha mesos per davant abans de posar la primera pedra.  El compromís es que mentre es realitza tota la paperassa haguda i per haver els atletes podràn seguir entrenant a l’actual emplaçament.

Des del minut 1 en què es confirmi que l’hospital va cap a Felanitx,  l’Ajuntament  començarà a tramitar el què sigui necessari per llogar, comprar i/o expropiar els terrenys col·lindants al Poliesportiu Sa Mola per annexar-los al complexe esportiu.

En aquests nous terrenys se’ls hi posarà nom i llinatge (pista d’atletisme), on s’anirà projectant  en mires de futur.  Mentre tant en aquests nous terrenys s’habilitarà una voltadora a fi què els atletes en tot moment puguin seguir entrenant.

Tot i això, hi ha gent del club a qui li sembla que la història es repeteix.  Com  a atletes, entrenadors i pares d’infants han viscut moltes reunions amb l’Ajuntament i els diferents partits polítics.  En 40 anys podeu imaginar que han passat  tots els colors polítics, i els hi sembla «más de lo mismo»,  promeses que no sabem si es compliran.

Una vegada més estam en mans de la bona voluntat del polítics.

Com és normal,  els polítics no tenen perquè saber temes tècnics i específics de TOT.  I es per això que es va proposar impulsar la creació d’una mesa de treball on hi hagi representants de tots els partits polítics i parts implicades del sector de l’atletisme, per treballar i marcar les línies del què ha de ser, i com ha de ser el nou annexe  esportiu on anirà al principi, la voltadora, i en el futur, la pista d’atletisme.

Estam segurs que amb voluntat es pot tenir  tothom content.  No es pot rebutjar un hospital tan necessari i tampoc es pot discriminar una vegada més un sector de la població .

Amb voluntat, hi ha cabuda per l´hospital sense afectar els atletes.

Voler és Poder.  I, si se pot, és un deure.