L’amo en Tomeu de sa creu nova, home vell des meu barri, un home de guiato per caminar poc a poc, molt viu i elevat en les coses de la vida, un dia me va demanar els anys que tenia jo, li vaig dir que en tenia trenta i ell que no pot consentir quedar darrera en res i molt menys en es parlar me dir ja veuràs en passar dels enta als anta! Veuràs com tot va per avall i ja no canviaràs s’acabada fins que seràs a n’es ciprès, es referia a que en passar dels quaranta tot es igual, cinquanta, seixanta etc.

En Pere Sansó ja té quaranta anys! En Romaguera ja té es quatre i es zero, és moment de fer-li honors i festa, per part meva volia retre-li homenatge amb un petit escrit, perquè així els que ho llegireu tindreu consciència de com és en Pere.

Què fa un home d’aquesta edat jugant federat i sense cobrar? perquè això ho explicaria tot però no és així, per explicar el fet haurem de conèixer a s’al·lot.

S’al·lot com diem, no es un dinosaure que ha sobreviscut a una illa deserta, és més bé un tauró, un d’aquests animals que l’evolució ha permès viure al llarg de moltes èpoques pel seu model de perfecció biològica i la seva adaptació, res, que en Pere és d’aquestes persones que no es posen malaltes mai, ni tampoc es lesionen, faners i que no es cansen, això i que sempre intenta estar on so passa be i crec que entre nosaltres hi està perquè fa estona que va començar i encara dura, ell és dels pioners, dels que vàrem començar el primer any, en aquell històric 1980 en Pere va començar la seva carrera esportiva, no ha estat constant ja que hi ha hagut anys que no va poder jugar per raons d’edat o perquè no hi havia equip, però mai ha deixat de fer-ho per falta de ganes.

Ell sempre ha estat de caràcter afable i tranquil, el seu joc també, un joc tranquil i constant, no és home d’espectacle ni de grans anotacions, en la pista és un home treballador, és generós amb els seus companys i amb els contraris, que coneix les seves limitacions i explota fins al final les seves virtuts, a lo millor no recordarem grans jugades d’ell però la seva gran virtut és que tampoc podrem recordar errades perquè no en fa, es d’aquets que fan poques coses però ben fetes, per això la llarga ombra dels jugadors estrelles que han jugat amb ell ha eclipsat els seus fets per al públic, no així per els que hem tengut l’honor de jugar amb en Romaguera, ja que si ell es caracteritza per qualque cosa és per la seva amistat i bon humor, no crec recordar quasi cap moment de mala òstia d’en Pere ni tampoc a ningú que el conegui i no sigui amic d’ell, tots els que han jugat amb ell el tenen present com amic o record i crec que els entrenadors que ha tengut tampoc tenen queixa d’ell perquè sempre ha estat el pilar del bon rollo dels equips a on ha jugat i molt complidor en les entrenaments.

Som amic seu des de la seva primera reaparició, si com a jugador no podem dir res dolent de ell com a persona només en puc parlar be, és un home de la pagesia i com molts d’ells té molt bon cor i gens de dolentia, la seva forma d’esser és transparent no té dues cares, l’hipocresia no la practica ni crec que li tregui profit mai, sempre va de cara, és d’aquests que si no poden dir res bo d’algú no diuen res; parla poc a poc i pensa el que diu i amb es pensar no diu bajanades, això és una gran virtut avui en dia ja que és temps de parlar aviat i vomitar collonades.

És home de família unida, són tres germans que fan feina plegats i viuen a la mateixa casa pairal, això diu molt del caràcter de la família ja que és duen be, cosa ben difícil avui en dia ja que tampoc és costum es dur-se be, ni tan sols entre els familiars.

El esser tan bona persona l’ha duit a tenir molts d’amics, els amics a sortir i el sortir a la festa, festós ho és molt en Pere, és d’aquets que no acaben mai sa corda i sempre està apunt per anar a fer una cervesa… o dues, fa molts d’anys, en vida teva Pere, que tanca bars els dies de festa i que si li dius, venga, farem sa darrera ell contesta, sa penúltima, farem sa penúltima. He sortit amb ell moltes vegades podria contar mil anècdotes com es perquè a segons quins bars li deien en Pantera Rosa o a Cerdanya la cambrera d’un bar li deia il nono, però això son històries que només es poden contar amb permís, que si ho voleu saber li haureu de demanar a ell o engatar-me a mi, in vino veritas. Sa vida de moment no li ha posat parella no és que ell no ho provi és que ses dones son molt dolentes, això supòs que li ha allargat sa vida de sortidor ja que no ha tengut mai es jou d’una al·lota que l’hagi fet colgar d’hora, amb tot això no vull dir que sigui un perdut tot el contràri, és de les poques persones que en la nit són sanes com un gra d’all, si ha de fer feina el sen dema, aplica aquella màxima de qui és bo per colgar-se tard és bo per aixecar-se d’hora per fer feina, és faner de collons! No l’he hagut de menester mai que no hagi vengut com un llamp, això avui en dia tambe és de valorar.

Podria parlar i tirar-li flors durant cent pàgines però hem d’acabar, es meu padrí deia un homo sempre un homo maldament dugui dos capells, no vaig saber mai que volia dir però quedava be per tot, en Pere és un homo, no amb el sentit del gènere sinó en el valor que té aquesta paraula com a persona amb un comportament immaculat, gran civisme i honestedat, en Pere és un amic, perquè dur molts d’anys demostrant-ho a molta gent i sense cap taca que embruti el seu currículum, en Pere és un gran esportista perquè com diu la cançó no hay que llegar primero hay que saber llegar i en Pere sempre ha arribat.

ALII FAREBANT PARTIBUS, ALII EJUM AEMULI, PILA VERO ITERUM ATQUE ITERUM AEMUNDI CANISTRUM PERTRANSIBAT

(Escrit de Mossen Pere Xamena per Pere Sansó)