Som en Toni Maimó, felanitxer de naixement, concarrí d’origen i fets; vaig a contar-vos un fet que me va passar un diumenge horabaixa desprès d’un partit, els jugadors més joves de l’equip desprès de sa dutxa me varen voler iniciar en una nova religió que ells anomenaven es FORN DE CAMPOS!!!. Es més vells ja me feien espants contant histories de l’any passat, ves alerta deien! Te duran a sentir missa ja ho veuràs, jo ja no som cap al·lot però no sol tenir por d’anar per enmig, especialment si es per menjar i beure, sa dona m’havia donat lliure i ja havia dit que sí, som un poc caparrut, aquets dos arguments m’han bastat per sempre pegar de morros.
Es forn de Campos va esser un casino, sa gent jove li diria un bar, els joves ja iniciats me varen fer beure i conèixer a ses cambreres que ells si ja tenien tractades, me varen contar anècdotes com que a una companya de les cambreres li varen demanar si aniria a ses festes de Sant Agustí i ella ciutadana tota no va saber com anar cap a Felanitx, sols no sabia on estàvem, en Jaime li va pintar un mapa per l’oportuna explicació, però en lloc de pintar Mallorca va pintar la Península i el punt que volia esser el nostre poble estava a on estaria Madrid, l’al·lota va dir que ja s’enrecordava i ella mateixa va situar el puntet del nostre poble, de tot això varem riure amb elles i amb ses rialles més cerveses, va passar es temps i ja teníem fam mos vàrem despedir amb cançons de Mexico (canta i no llores…) besades i un tornarem desafiant.
Vaig triar jo es lloc a on dinar una pizzeria que ja coneixia en es passeig Marítim, en aquells moments jo ja notava que sa veu d’aquells homes canviava, s’altre Jaume tenia veu de fer rasques i els altres tres pujaven el volum i el to, especialment quan cridaven les cambreres, fins a cinc en vàrem tenir ja que només venien una vegada, venien les deien qualque coseta i ja no tornaven, això ja ho havia viscut amb un gran sortidor, en Tia Serra, a un apoteòsic dia a Soller, al final ens va servir un tio i es menjar va esser molt bo, vàrem pagar, aquesta vegada no hi va haver besades però se’n varen dur tots es carametlos de sa barra.
Va esser llavors quan jo crec que vaig esser abduït per aquells sers d’un altre planeta, aquells joves es degueren aprofitar de que no estic avesat a beure i quan ja erem a s’autopista i jo me pensava que tornàvem se varen fer una senya o amb telepatia no ho sé cert, però a una sortida que anava cap a una zona a on ja hi havia anat per despedir companys a l’hora de casar-los varen girar, crec que era cap a s’Arenal, jo vaig demanar que si ens aturàvem fóssim breus i ells varen contestar com si fossin un coro si, si…. jo tenia el cap que m’anava entorn me devien haver donat qualque substància que m’ofuscava, tot passava mes aviat i vàrem aparcar es cotxe i jo no sabia a on , vaig veure futbol a una pantalla gegant amb molta gent que cridava me pareixia estar a un saló de les pel·lícules de l’Oest, tals efectes tenien aquells joves extraterrestres damunt jo, que amb aquelles visions me feien anar d’un lloc del mon a un altre en tan sols un moment, també record passar per davant un local que m’era familiar, en aquell moment tot me feia recordar a n’en Pere Sansó i sentia una calentoreta per es baixos a mes de recordar moltes dones nues, tal era el poder d’aquells sers, vaig veure una església , no era com ses d’aquí, era de fora i estava en runes, vàrem voltar-la, damunt el que pareixia s’entrada tornava tenir una pantalla, però encara més grossa, vàrem entrar, mes pantalles, molta gent, tots alts i molts de rossos, dones guapes i no els entenia , vaig anar a pixar i els escoltava vaig arribar a veure que parlaven alemany, aquets fills de puta m’han duit a Alemanya!!! vaig exclamar, va esser igual allà no m’entenia ningú, vaig acabar ses feines i vaig córrer cap a on havia deixat els altres estaven enmig d’aquella gernació de Teutons entre moltes taules i uns tubs de vidre amb grifó abaix, que eren plens de cervessa, vaig intentar reclamar que me tornessin dur a sa meva realitat però ja teniem un tub d’aquells a sa taula i ja tornàvem estar en marxa, vaig intentar concentar-me i vaig aconseguir dir, nnnommès uuuna, però saps que era de grossa, tot anava més ràpid, dones que ballaven amb poca roba, futbol, cançons Bàvares, aquells joves que jo creia conèixer tan bé entenien a aquells estrangers, en Toni contestava "jaah, jaah" en una acalorada conversació amb un tio molt gros, en Jaime ja era una Gogo com ses altres i si me girava veia a nen Jaumet i en Joan que feien avall es tub, tots ballaven i jo me deixava dur dins aquella corrent de locura, vaig tocar de peus a terra i provava de telefonar a n’en Fullana, "Pere!! Som a Alemanya!! Però no sentia sa veu de tornada desprès vaig veure que seria impossible un rescat, no se quin temps va passar però quan ja record ses coses d’una manera clara ja era a Felanitx, tot pareixia normal, aquells joves me miraven com si dir, no diguis res, en especial en Jaime que en aquells moments me feia por.
Passats uns dies no estava segur de res, no sabia si era real el que havia passat, me feia por veure als joves per si tenien el ulls lluents o vermells, quan vaig veure casualment en Fullana me va demanar "que putes me deies diumenge? no sé que d’Alemanya, que estaves segrestat, que cridàs a n’en Mulder i na Scully " a llavors si que vaig quedar embulla:
HAVIA ESTAT A ALEMANYA?