Com si un dels seus esportistes es tractàs, en Joan va rebre la medalla de la ciutat de mans de la batlesa, al pati de l’escola Joan Capó. Totes les circumstàncies varen ser propícies per al bon desenvolupament de l’acte.
Dos centenars de cadires foren col·locades per a l’ocasió, però no foren suficients per acomodar a tots els assistents, amb un altre centenar la cosa encara hauria anat justa. Tots els seus amics, companys de feina, companys del club, ex-atletes, representants de federacions… i com no la família, foren testimonis d’un esdeveniment que, tot sigui dit, l’ajuntament va organitzar de forma encantadora.

Va presentar l’acte na  Margalida Estelrich i va donar pas als parlaments den Miquel Julià, jutge-instructor,  que va recordar un escrit de la pròpia presentadora (publicat a la nostra web) que posà la rialla a la cara de molts dels presents. A continuació un discurs que segurament feia moltes setmanes ja es tenia preparat; del veritable impulsor de la consecusió de la medalla, el president del club Joan Capó, en Biel Bennàssar. Ell va presentar la sol·licitud de la medalla. Alguns ens sospitàvem que el seu discurs començaria com va començar: "…li vaig demanar a on volia rebre la medalla…", i va aprofitar per reivindicar una instal·lació molt esperada, la pista d’atletisme. Una vegada acabà, na Margalida va donar pas al conseller d’economia i hisenda que va venir en representació del president Jaume Matas; aquest va destacar, després d’escoltar l’extensíssim currículum, la feina com a representant no només de Felanitx, den Joan Pons, sinó també de les Illes Balears als nombrossos campionats d’Espanya als que havia assistit. Tot això passava amb un gran silenci i respecte per part del públic (un poc cansat de verbenes, potser).
Era el gran moment, després, i anunciat per la presentadora, en Joan Pons i Adrover, com si d’un campió d’Espanya damunt el pódium es tractàs, va inclinar el cap i Na Catalina Soler li va imposar la medalla. Tot això decorat per la quantitat de gent que disparava les seves càmeres. Al posterior discurs d’en Joan, agraïments a tota la gent que ha fet possible, al llarg del temps, el fet de merèixer aquella distinció, en especial a la seva família. Entre les cadires començaren a desfilar els mocadors per l’emoció del moment.
Ja quedava poc per acabar, únicament el discurs de la batlesa i un refrigeri per tancar l’acte.
En nom del club, donar les gràcies a tots els assistents per donar suport, a l’ajuntament per la seva bona organització, però sobretot a Joan Pons i Adrover que, pobret, no va ni poder acostar-se a la taula del menjar per rebre totes les felicitacions (després ho vàrem arreglar amb un bon "pepito").

Podeu veure imatges a la secció de fotos.