Despres de varis anys el club, crec que 9 anys, com entrenador, ha arribat l’hora d’aturar, i és que a partir del pròxim 1 de gener del 2012, em serà imposible compaginar el basket que tant m’agrada tant de jugador com d’entrenador , els motius laborals i familiars m’impedeixen poder seguir fent aquesta tasca tant gratificant , sempre hi ha jugadors que et queden a dins teu, i he fet molts d’amics que serà dificil desprendres d’ells, i aleshores tant solitaria, i ja ho deia no se qui, «la soledad del entrenador», i és que moltes vegades ens fa falta un bon cop a l’esquena tant per part del club, companys entrenadors, pares inclus jugadors.

No sé si serà fins una altra però de moment és un adeu, esper que el club es faci carrec de les meves jugadores que tanta falta els hi fa tenir un bon entrenador, o això diuen, i en quan a jugador no hi haurà problema , ja que tenim 13 fitxes, jejejeje.

Donar les gràcies per la seva comprensió a Jaume Barceló, pels seus comentaris i ajudes, a Andreu Colavet, per que m’ha ensenyat molt del que se, a que si Andreu, a Tià Pereta per que em va fer començar dins aquesta tasca i ha estat molt divertit, em va fer veure que quan es perd es pot riure,  a en Miquel Perelló per confiar amb mi quan quasi ningú ho feia i a en Toni Goiet per….tot.

Gracies i 1,2,3 Conyac