La parella: per definició,dos que estan plegats, sense la “R”, la paella, un bon arròs valencià famós al mon sencer.

 Fa un parell d’anys, quan jo era un nin, ja ho sé!, fa molts d’anys… en vida vostre, vaig sentir per la Telefunken* en blanc i negre de ca nostra, a un humorista argentí anomenat TROSKY que va fer un acudit que me va impactar: “Hay matrimonios que acaban bien y otros que duran toda la vida” aquella frase tan senzilla i profunda va passar amb el temps al meu repertori de dites i “diretes” per esser chistós. Amb els anys vaig analitzar amb més profunditat la feta, vaig veure que quan ell parlava del matrimoni, dels casats, ell sols es posava dins la pell d’un dels dos, el sofridor, i si en aquell temps no existia el divorci, el final feliç per el qual ell sospirava, era la mort d’un dels dos, el fi de la parella.

 Amb l’adoctrinament religiós que la meva generació encara va sofrir, el matrimoni eren dos, home i dona!, que d’una manera ideal vivien junts per donar-se felicitat i s’estimaven, en realitat molts s’estimaven, s’estimaven més no haver-se casat, això ho vaig veure en tornar gran.

 El matrimoni avui és diferent, solen esser dos, és igual de quin sexe i torn dir solen esser dos perquè a vegades són més, però de banyes ja en parlarem un altre dia, el fet d’esser dos els converteix semànticament en parella, el que crec que no ha canviat és l’intent utòpic de ser feliços i ser feliç per jo és passar gust.

 Estar amb la teva parella es sinònim de passar gust, però heu pensat que parella significa moltes coses, bàsicament son dos, com ja hem dit, que van plegats… animals, persones o coses, lo d’es plaer entre les persones ho podríem discutir, però me voleu dir que un parell de bous que estiren un carro ben carregat i a damunt l’amo les fot troncades, passen gust? Senten plaer? Jo crec que s’estimarien més estar tot sols i separats, pasturant i que a l’amo li donessin pes cul, en parella per suposat, l’exemple clarament ens demostra que no sempre la parella es sinònim de passar gust, faig referència als bous!, a no ser que els bous siguin “massos” .

 Si parlem de parella humana, vorem que el pas del temps també canvia la manera de dar-se gust, una vegada vaig conèixer una parella de vellets, que sempre discutien, els vaig demanar que si feia molts d’anys que estaven junts?. 65 en feia, en boca de la dona que era sa que parlava més fort, vaig insistir en demanar per què discutien tant? I si mai no estaven d’acord? Me va contestar ella: ”d’acord? Es meu homo i jo sempre! estam d’acord, ell sempre diu que voldria esser mort i jo voldria que ho fos”que vol dir això, que amb el temps el donar-se plaer serà morir-se per deixar d’esser parella?. Això devia ser el que volia dir l’Argentí.

La parella al principi solen esser dos joves i per passar gust, han de cercar els més estranys llocs per aconseguir-ho, no solen tenir llocs habituals, ni cases a on tenir “felicitat”, ni orgasmes, per això en tenir ganes s’adapten i improvisen amb conseqüències a vegades no desitjades, una vegada una parella de jovenets eren a un parc, a la al·lota li varen pegar ”ganes” estant estirats per damunt l’herba, varen cercar un redòs a on no els vessin i el tio li va començar a fer el que més li agradava a ella, una menjadeta de conill, comunament anomenat “cunilingus”, ella li va dir: “Ah!,Ah!,Ah!,Ah!,Aah!, Aaah!, Ay!, Ay!!, Tomeu! llevat ses ulleres que fent-me s’hormigonera allà abaix me fas mal" Ell li va contestar: “ El que tu vulguis carinyasso meu” varen continuar i als pocs segons ella va tornar dir: “Eh!, Eh!, Eeeh!… venga Tomeu, tornat posar ses ulleres, fer el favor!, que això que te menges és es césped!”.

Per aquets “problemes “ i d’altres que ara no enumerarem, moltes vegades les parelles fan la passa de formalitzar les relacions per millorar el context a on dar-se gust entre altres coses. Aquesta formalització tambè sol esser sinònim de tornar gran, podem dir ben cert que la passa de fer aquest canvi sol tenir un punt d’inflexió que és la “despedida” de fadrins o drines, que sol esser divertida, bruta, desmesurada, calenta, alocada, alcohòlica, sexual i fins i tot pots acabar a una presó o internat a un psiquiàtric, però tot això ho fas sempre sense la teva parella, això vol dir que per dar-se gust, la parella mútuament es donen permís per anar a cercar plaer a ca altre, o no s’ho donen i ho fan sense permís, ja ho deia en Vinicio Del Toro: “M’estim més demanar perdó, que no demanar permís”. Desprès de tot això, resaca!!, i firmar papers es clar.

 En haver firmat diuen que tot canvia, al principi diuen que sa donen més gust i són més feliços, però empíricament podria demostrar que vaig intentar cercar un bon “chiste” de casats que me donés un caire divertit des dar-se gust en aquest estat i me va esser impossible trobar ni tan sols un, que fos més dolent dels que habitualment jo contava, en Pere Miquel a una teulada de berenar, davant aquest dilema va dir: que el “chiste” era, que res no feia gràcia desprès de casar-te, que havies de separar-te o enviudar per passar gust.

 Quantificar el passar gust, o millor dit, donar gust, referint-me a la qualitat i quantitat del plaer en si mateix, te unes magnituds que ens ajuden d’una manera quasi matemàtica poden ajudar a quantificar-ho:

 1: Experiència, que ajuda a adressar camí i evita males experiències en la recerca de llocs i puntos miraculosos.

 2: Les dimensions de les zones erògenes, que malgrat un caramull de tòpics que empren les persones acomplexades pel seu cos, sí que tenen a veure amb el passar més gust, tambè sense exageracions, no han d’esser com aquell sargent de la Legion, que en enravenar es rave, li cabien dotze coloms damunt es membre, i entre cada un d’ells hi havia més o menys un pam, això no fa falta, quina puta feinada!, fer estar es coloms allà damunt sense mourer-se, ni que cap d’ells prengui es vol i a damunt que estiguin a sa distància que toca, jo crec que li devien fer cossigolles a n’es rave o si no rapinyades!. 3: Imaginació, que te permet sortir de monotonies i cercar jocs que te fan esser altres coses i viure altres realitats etc, o simplement com deia es meu Padrí:” que si estàs amb algú que no t’acaba d’agradar, perquè te penses que te varen posar ses parpelles? Acluca els ulls i pensa amb qui tu vulguis, o si no cuixinera!!, que te penses que la varen inventar perquè no s’embrutessin els coixins, passa-li pes cap!!” Això no ho fan!! Eh! Només era un acudit.

 4: El temps, com a mesura, no si plourà o farà sol; aquí l’excés no sol crear problemes, és més per defecte per on venen ses putades, aquella al·lota que fent l’amor va exclamar: “Ja!?!” ell li contestà: “Si?… ho has trobat curt?”, ella educadament va replicar: “Homo… un poquet sí” i ell amb molta suficiència va tornar dir: “Això… això és que t’ha agradat!”, suma equivocació! Aquest jove ha de canviar de modus operandi.