Som en Toni Goiet, vaig a contar-vos una petita història que me va passar
Un dia anava per es carrer no se si cap a fer feina o a berenar, segurament era a berenar cap on anàvem en Burguer i jo, vàrem trobar al famosíssim DOCTOR SLUMP, que jo coneixia de feia molts d’anys, en vida vostra. Mos va aturar, “com te va Polaco” me va demanar, ell sempre me deia aquest nom de soldadets, “tot be” vaig contestar, parlàrem un poc i seguidament me va contar això que aquí escriuré:
Dr. Slump: No et veia des servici, que estàs de gras! però encara tens un no se què, que enamora, serà aquesta mirada … o aquest cos escultural que te desborda per tot, segur que a tu t’han baixat sa menjadora, bueno, ja saps que no faig de manporrero* ara som psicòleg, llicenciat en psicologia i macramer per la universitat de Son Negre, Master en triquinosi i puntualitat per l’escola superior d’es Fangar i altres títols de tan de llogarets com visit. L’altra dia vaig conèixer una tal Maria Bordoy anomenada de ca’n Mel de Cas Concos, i es talment com el seu malnom, que esta de bona!, tan rosseta, tan …tot. A sa consulta me va contar que està trista i no sap per què, després d’intentar moltes teràpies i no aconseguir resultats vaig prendre la decisió d’emprar la hipnosi, va esser fàcil, ràpidament ella va entrar en trance i li vaig demanar que recordés el somni més recurrent. Ella em va contar que somiava que era a n’es pavelló i per allà es passejava sense que ningú la pogués veure com si fos un espectre, però no coneixia ningú perquè hi anava poc, jo li vaig dir que des d’aquell moment i durant tot el trance coneixeria a tothom i, si volia, sabria el que pensen.
Dr. Slump: Què veus? li vaig demanar, ella va obrir aquells ulls tan cels i mogué la boca per parlar:
Mel: Veig es portal, veig es Titi enfadat, li moven sa màquina de ses golosines, la 
rompran!, veig es bessons Soto que se peguen, no m’agrada que se
peguin de bromes, és en serio que s’han de pegar, en Climent i Watkinson que miren ses estadístiques, sa puta liga fantastica!, en Miquel Obrador i els altres parlen de femelles, n’Antònia Sunyer va cap a s’abeurador amb un nin amb un bon xencho a n’es cap, es en Xavier Monserrat que ha pegat per sa paret però no l’ha rompuda, petitó, en Nou Sous petit s’en riu d’ell. Vaig cap a sa porta des passillo i la pas sense obrir-la, això es collonut!
rompran!, veig es bessons Soto que se peguen, no m’agrada que se peguin de bromes, és en serio que s’han de pegar, en Climent i Watkinson que miren ses estadístiques, sa puta liga fantastica!, en Miquel Obrador i els altres parlen de femelles, n’Antònia Sunyer va cap a s’abeurador amb un nin amb un bon xencho a n’es cap, es en Xavier Monserrat que ha pegat per sa paret però no l’ha rompuda, petitó, en Nou Sous petit s’en riu d’ell. Vaig cap a sa porta des passillo i la pas sense obrir-la, això es collonut! Jo la veia més nerviosa, com si cada vegada estigués més contenta, jo no podia deixar de mirar-la, la trobava tan bona. Va continuar parlant.
Mel: Veig a na Marta que tira a s’aro, mentres les seves amigues estan aferrades a ses cortines mirant entrenar a n’en Miquel des Carritxó i els seus companys, les veig molt nervioses però na Marta passa de tot, veig en Marcel que crida a n’es seus al·lots, no l’escolten massa, aquest home tornarà boig, en Sergio Moro és l’únic que escolta està obsessionat en millorar. Veig que els entrenadors de les categories grans fan un rotllo i parlen; caminaré un poc més, val més botar-los que dar-los sa volta, ale hop! quin criteri segueix el cap de personal des club? Es que demanen un perfil físic? Quasi tots estan grassets i amb cara de no esser triats, bueno paciència això deu esser com sa família, que no sa tria.
Devora sa paret ben assegudet enterra veig en Montanyo que parla amb n’Angels, sap que li queda poc temps per fer-ho, són bons amics, s’enyoraran, na Marga Vallbona arriba amb n’Antònia, van molt tapades trop, ses bessones Sortania venen molt contentes, na Cata corre pes passillo perquè arriba tard, na Garcia parla amb en Tomeu, aquesta puta hormigonera, na Manoli crida per que pugin a ses escales per entrenar, sempre està de mala òstia?
Veig a na Paquita que estira d’una orella a na Mercadal que replica na Neus me pega, na Magda i na Maria del Mar riuen des fet, ses altres segueixen fent feina.
Ses meves amigues vull voure.Na Poli està amb en Joan aferradets, l’Amor… na Maria tira amb n’Arantxa, són totals!, na Bàrbara arriba tard, na Marina ve molt arreglada d’escola, amb aquets tacons fotrà es parquet, tots els homes la miren i la desitgent, sols un la té, n’Elisa només fa entrenar i entrenar és dona de paraula i acabarà sa feina; Deu meu com les estim! tantes coses fetes plegades!.
Ses altres amigues, ses grans, ja són dins es vestuari que sa dutxen parlant de ses seves coses i posant verdes a tothom, na Marga parteix amb na Mayol, frissen de veure es novios, n’Agustina ja ha deixat es sabó com sempre, elles no ho saben però son observades, caparronets a sa reixa d’homes fadrins i casats. Pecat mortal!!!!
Es de primera autonòmica, ja me contaràs, canten a n’es vestuari, en Jaime rancheras amb en Joan, en Jaume, Guillem i Toni de coro, molt be no ho fan, se nota que els falta es baríton Goiet. Què no se dutxa mai?
Veig es sèniors que ja han acabat; no he guaitat mai a ses dutxes des homes.
Dr. Slump: Entra-hi si en tens ganes.
Mel: Ja hi som, veig en Florian d’esquena, no està malament! Esper que qualque amiga meva no es posi gelosa, però ara entren els altres, en Cuc, en Damià, Romaguera, Batman , veig sa Pantera Rosa, vull sortir! No ho vull veure! Entra en Perelló, ara crec que trauré.
Dr. Slump: Surt! Suurt! Li vaig dir, no veus que tornaràs loca.
Ràpidament vaig començar a treurer-la d’hipnosi demanat a Deu que els danys no fossin irreparables. Ja me preparava per fer-li el boca a boca però per mala sort no va esser necessari.
Mel: A on som? Quina cosa més estranya, que m’he adormida?
Desprès de tranquil·litzar-la, vaig estar apunt per dir-li el que pensava, el resultat del tractament. Tot recordant les paraules del filòsof de carrer M. A. Burguer, el món es com un embut i com més va, més s’embruta, tothom té sa dona puta i ningú vol esser banyut, vaig fer la següent esplicació.
Dr. Slump: Maria, crec que ja se que tens! El teu estimat Goiet te diria que t’enyores, que cada cosa té es seu temps i que no deus voler jugar o fer deport en esser vella, que això et farà falta i et faria es cuc de s’orella malalt, però jo crec que no és així, crec que no ho enyores, ni crec que ho necessitis, sols has d’acceptar es canvi, que has decidit tancar una fase de la teva vida abans d’acabar i deixaràs d’estar trista i de somiar amb aquesta gent que t’estima, se que tens una vida per davant i que vols fer moltes coses, el doctor Slumb en sap de ses coses de sa vida, sé que ets intel·ligent i que tens presa per créixer, jo te dic que no t’escoltis en Goiet, ell es poruc no ha entès mai com viure, ell diu que cada cosa té es seu temps, que aquest temps quan passa ens mostra que el que hem deixat de fer per sa frissó ens passa factura en forma d’enyorança i de ja no poder fer el que hem deixat, que la vida es sumar i no restar i que aquí el que es fa bàsicament són amics.
Nota de la redacció (Gollet)
Tot això es ficció e ironia, sa meva estimada Maria ni està trista ni res, sempre riu i el que està un poquet trist som jo perquè l’estim molt. Jo l’entenc i sé que ella ho sap però no podia deixar-la partir sense dir-li qualque cosa, perqué si així ho fes ella no ho entendria de mi, pensaria que pas.