Un jugador del Joan Capó és a punt d’aconseguir una fita que només algunes velles glòries del bàsquet mundial han aconseguit. No parlam de punts en un partit, no ens referim a grans marques ni a estadístiques estratosfèriques; la gran gesta d’aquest bon home és la d’arrossegar ni més ni manco que quatre dècades d’experiència i de cerveses per damunt la pista com si res, emulant a grans figures com Dino Meneguin o com Chichi Creus que també jugaren amb companys que podrien ésser ben bé fills seus (per no dir néts, que llavors diuen que els felanitxers som exagerats).

I és que tots estimam molt el nostre padrinet, ni el de na Heidi ens queia tan simpàtic, en Pere Romaguera dilluns, 20 de febrer, fa QUARANTA anys! Quaranta, sí, així com sona, quaranta que s’han de dir amb la boca plena, posant els llavis redonencs, amb la mateixa forma que els posa en Pere davant la proximitat del vidre de l’apreciada botelleta verda de cervesa (en altres situacions no sabem com els posa, ejem!), la mateixa boca oberta que posa quan es troba per casualitat tot solet davall la cistella i veu venir amb grans gambades l’immens pivot de l’equip contrari.

En Pere Romaguera és per a tots l’exemple de la lluita de l’agro-bàsquet en un món de pijos. És la línia més curta que separa la zona 3-2 del bar de la zona 3-2 de la cistella, i ell, el·ludint qualsevol control antidòping va de zona a zona i "tiro porque me toca" sense perdre ni un compàs del seu ritme característic. El compàs del motor poper del llaüt més emblemàtic de la flota blau-cel.

Amb la més sincera estimació, et desitjam Pere que en puguis fer molts, molts més i que ens donis el gust de poder compartir-los amb tu.

T’estimam molt i t’enviam una sucosa abraçada.

Molts d’anys Romi… i que cumplaaaas muuchoooos maaaaaaas!