Sols dos partits a aquesta jornada:
L’autonòmica masculí guanya al darrer segon a un lluitador Sóller 65 a 66.
L’autonòmica femení guanya al Binissalem per 59 a 44.
També hem de donar l’enhorabona a Mateu pel seu proper compromís.
No va esser com s’altre partit que va esser un passeig, a Soller va esser molt ajustat, sols un punt de diferència en els darrers segons i en uns tirs lliures, més emoció impossible, el resultat ve donat per una falta d’encert en el tir exterior (35/7) davant una zona i poc a poc es va contagiar també al joc interior induït també per la forta defensa del pivot local Linares, ell totsol va assumir gran part del pes del joc dels Sollerics, 33 punts i un catifer de rebots, això si, va fallar els dos tirs lliures més important, quasi al final del partit, va tenir un començament igualat però el primer quart va esser el de més encert per part nostre, la nostra defensa ens deixava sortir al contraatac o amb transicions ràpides, la falta d’encert i de rebot ens va fer perdre els papers amb continues protestes, els esforços defensius no bastaven i ens preocupàvem més de respondre al joc brut de l’equip contrari que de crear joc o resoldre els nostres problemes tàctics, tot això en el tercer quart ens va dur a arribar a perdre de 6p, en el darrer quart varem deixar de banda les nostres diferències i poc a poc l’equip va tornar esser això un equip, varem lluitar més amb es cor que no amb es cap, ens varem mantenir per davall en es marcador però amb unes diferències que oscil·laven entre els 2p i els 5p, entràrem en el darrer min 65-64, i perdem dues pilotes en atac que arreglàvem en defensa, llavors varem fer una falta, ells fallen els dos tirs lliures, temps mort i sols 13seg per atacar, en Cesar força un tir i rep falta, restava sols 1seg, amb sang freda fa els dos tirs lliures que ens posaren per davant per guanyar el partit, ells varen treure amb un pase llarg i en Jaime roba sa pilota .
Destacar els 20 rebots de n’Esteve, els punts que no li varen donar de miracle a n’en Jaume Rigo al cap, lo tard que va arribar s’altre Jaume, que érem molt pocs, i que en Mateu dóna fe des seu compromís amb na M. Antònia, cosa que varem celebrar amb Freixenet i un bon dinar.